EL FUTBOL ES AIXI (O POT SER NO) (3)
Setembre 1, 2008 
Amb la posada en marxa de les lligues a Espanya i Itàlia, totes les grans lligues europees ja estan en marxa. Però, anem a pams
Divendres, el Zenit d’Arshavin i companayia, tot i que va acabar demanant l’hora ofegat per l’increible treball que va fer, es va procalamar campió de la Supercopa d’Europa davant el Manchester Utd. Gran final de temporada pels russos, que han fet triplet: Lliga, Uefa i, ara, la Supercopa. Per cert, espectaculars Tévez i Danni, el nou fitxatge del Zenit, però, com gairebé sempre, l’home que va aguantar l’equip d’Advocaat va ser l’ukrainès Timonxuk. Quina bèstia de la naturalesa. I, per mí, molt millor que Touré i Keita, dels que parlaré més endavant.
A Itàlia, lagran sorpresa -negativa, per cert, va ser el Milan. Ni Ronaldinhos, ni Kakas, ni res. Fa falta una mica més de sang jove. L’Inter va empatar al camp de la Samp, mentre que el rival ciutadà d’aquests, el Genoa (que per cert, acabar de reincorporar Diego Milito, d’on va marxar fa uns anys quan estaven a la “Serie C”, recomanat pel seu germà cap el Saragossa), va perdre contra el Catània. La Lazio va aconseguir un espectacular 1-4 al camp del Càller, mentre que el Chievo va guanyar la Reggina per 2-1. El Chievo, segons tinc entés, acaba de signar el brasiler Kerlon del Cruzeiro (conegut per la “foquinha” pel seu dribbling amb la pilota al nas). Finalment, la Roma no va poder passar de l’empat a 1 a casa contra el Nàpols.
A Espanya, van perdre Madrid i Barça. Els blancs, jugant com en ells és habitual, és a dir, a no res i, només, esperant la inspiració (i el gol) de Van Nistelrooy. Els gallecs van saver fer el seu partiti van demostrar, de nou, les carències defensives del Madrid, amb dos gols de cap des de la frontal de l’àrea petita. Per llogar-hi cadires. I per acabar-ho de rematar, el sidral Robinho, que em recorda el d’altres jugadors, peró volent fer el camí cap el Bernabéu. En fi… I el Barça? Doncs bé, sembla que tot allò que van ensenyar a la pretemporada s’hagi acabat. Ni extrems, ni circulació ràpida de pilota. Només, i això és innegable, ganes i treball, però, amb això tant sols no es guanaya ni la Lliga ni la Champions. Pregunta pels entesos: On estava Abidal, que havia de tancar la defensa per la seva banda, quan el gol dels sorians? I com aquest, un quans més d’errors tàctics de manual. El Pep té molta feina a fer. De la resta, l’Atlético va tornar a fer un 4-0, en només 4 dies i, això que Arnau, pel que tinc entés, va ser dels millors del Málaga. L’Athletic va rebre un “meneo” de l’Almeria a la Catedral i, sembla que va pel mateix camí que els darrers anys. Espero que ho puguin arreglar. L’Espanyol, per la seva banda, va ser menys dolent que el Valladolid i, va decidir el partit amb un gran gol de Luis Garcia. Riera i Zabaleta acaben de marxar i, si el recanvi d’aquest últim és un jugador de 32 anys (Finnan), per molt “red” que sigui, això s’en diu “pan para hoy y hambre para mañana”. Si Paco Herrera ha de tirar d’agenda d’amics en lloc de tirar de videoteca per arreglar aquestes coses, el millor que pot fer és fotre el camp, recollint el Txiki quan passi per la Travessera de les Corts i, així, igual ambdós Clubs hi guanyen alguna cosa. El València va fer un bon partit i, va guanyar al Mallorca per 3-0, pot ser excessiu, però al futbol d’avui qui no perdona acaba guanyant i, això és el que van fer els valencians.
EL FUTBOL ES AIXI (O POT SER NO?) (2)
Agost 28, 2008 
Avui s’ha fet el sorteig de la Lligueta de la Champions. Fàcil pel Barça, assequible pel Madrid, perillós pel Vilarreal i complicadíssim per l’Atlètico de Madrid. Anem a pams:
Grup A: CHELSEA, ROMA, GIRONDINS i CLUJ. En principi, els anglesos són els grans favorits, amb italians i francesos jugant-se la segona plaça, amb avantatge, ni que sigui per la major experiència, per l’equip romà. Atenció, però, a l’equip que entrena l’ex-blaugrana Laurent Blanc. Fan un futbol interessant i atrevit i, sobre tot, al seu Stade de la Gironde, ho posaran molt difícil a tothom. Els romanesos del Cluj, debutants a la lligueta, si no m’equivoco, han de tancar el grup, amb molt pocs punts.
Grup B: INTER, WERDER BREMEN, PANATHINAIKOS i ANORTHOSIS. En teoria, fàcil per italians i alemanys. Els grecs poden lluitar per la segona plaça i, els xipriotes, que han eliminat a la prèvia a l’Olympiakos de Valverde, tot i això, haurien de ser últims, encara que els dues greco-xipriotes segur que treuen espurnes.
Grup C: BARÇA, SPORTING LISBOA, BASILEA i SHAKTAR. Fàcil, molt fàcil pel Barça, que hauria de ser primer cedint, com a molt, empats a Portugal i Ucraïna. Serà emocionant tornà al Saint Jakob Stadium gairebé 30 anys després d’aquella Recopa -una Recopa, per cert, on el primer adversari va ser el Shaktar Donets, com a campió de la copa a l’antiga U.R.S.S. i, on va haver aquella eliminatòria a vuitens amb l’Anderlecht belga, amb el gol de Zuviria i aquella tanda de penals-, amb el gol del Xarli i el mestre Puyal xalant més que tots els que estàvem allà (tot ique, d’aquell camp només en queda el nom i la via del tren que passa per darrera la tribuna lateral). Entre ucranians i portuguesos ha d’estar el segon de grup, i jo aposto pel Shaktar, que té un futbol més divertit, amb bandes molt perilloses i amb molta arribada, tot i que el començament de la seva lliga no ha sigut per tirar coets. El suïssos han de se darrers, però al seu camp faran suar la cansalada a tots.
Grup D: LIVERPOOL, PSV, MARSELLA i ATLETICO. L’autèntic “grup de la mort”. Qualsevol pot ser primer i, qualsevol, si es despista una mica, pot acabar últim. El Liverpool ha començat força bé la Premier, però va neccessitar gairebé 210 minuts per fer un gol a l’Standard de Lieja (per cert, finalista al Camp Nou de la Recopa del 82, la del gol del Simonet). Farà falta veure si el PSV acusa en excès la marxa del porter Gomes cap el Totenham de Juande Ramos. El Marsella té un bloc molt compacte, amb un gran porter, Mandanda i, jugadors com Valbuena, Ben Arfa (que ha anat a la Costa Blava a substituir a Nasri), i el punta Niang, una garantia de gol. L’Atlètico és capaç del millor i del pitjor i, tot plegat, farà que aquest grup sigui, sens dubte, el més disputat.
Grup E: MANCHESTER, VILARREAL, CELTIC i AALBORG. Els anglesos són els grans favorits per ser primers i, els de la Plana, per ser segons. No crec que el Celtic, que a doble partit si que podria fer molta por a més d’un, especialment per l’espectacle que és cada partit al Celtic Park, i més a la Champions, sigui capaç de superar l’equip de Pellegrini. Els danesos de l’Aalborg han començat la seva lliga amb molts dubtes i, no han de posar masses problemes, especialment fora de casa, on baixa molt el seu rendiment.
Grup F: LIO, BAYERN, STEAUA i FIORENTINA. Si el grup de Liverpool i Atlético és de la “mort”, aquest pot ser el del suicidi. Lió i Bayern semblen favorits, però els alemanys han començat la Bundesliga força despistats i la “Fiore” ha de ser més que aquell equip a qui el Barça va fer un repàs ara fa un mes. Els de Bucarest, ben coneguts a Can Barça (per desgràcia nostra), serà un rival que, sobre tot al seu camp complicarà la vida a tots tres adversaris. O sigui, que s’haurà d’estar al cas, perquè pot haver-hi més d’una sorpresa grossa.
Gup G: ARSENAL, PORTO, FENERBAHÇE i DYNAMO KIEV. Un grup “trampa”. L’Arsenal és el clar favorit per ser primer, però hi haurà bufetades per ser segon. EL Porto torna a lluitar per lluir a Europa, els turcs s’han gastat una pila de calerons (Aragonés i Güiz entre d’altres), per fer-ho millor que l’any passat i, deu n’hi-do com ho van fer. El Dynamo no és aquell de Xevenko i Rebrov que va posar potes a l’aire el Camp Nou fa una pila d’anys, però té jugadors molt interessants, especialment el seu punta, el guineà Bangoura, un davanter petit i habilidós, amb molt gol. Seguirem les incidències.
Grup G: MADRID, JUVE, ZENITH i BATE: Un altre grup amb molta “trampa”, però, a més, molt perillós. El Madrid no juga gran cosa, però té un cor enorme i una definició bestial. La Juve és el catenaccio personificat, el jugar a no res per guanayar-ho i els russos d’Advocaat (amb Arshavin o sense?), jugan un futbol alegre i ofensiu, que posarà molts problemes a tots. Els bielorussos del Bate, que han entrat a la Champions per la porta del darrera i sense fer soroll, han d’acabar amb zero punts, a no ser que, al seu campi, aprofitant la il.lusió del novell, puguin fer algún ensurt.
Continuarem parlant de Champions quan comenci. Fins aviat.
EL FUTBOL ES AIXI (O POT SER NO?) (1)
Agost 27, 2008 
Després de molt temps de pensar-ho, per fi he decidit tirar endavant el bloc. Extranyament, serà un bloc de futbol, que és la meva feina des de fa molts anys.
Us parlaré de tot allò que envolta i representa aquest maravellós (de vegades, no tant), món. De jugadors, entrenadors, directius, àrbitres, etc. De la quantitat de babaus que són uns grans “entesos”, però que, en realitat, no tenen ni la més remota idea.
Per començar, parlaré dels Jocs Olímpics, que van acabar diumenge passat. Argentina va ser justa campiona, amb un gran equip i, millors jugadors (Messi, Riquelme, “Kun” Agüero, Di Maria (quin descobriment), Monzón (a punt de fitxar pel Betis -Txiki, espavila, que com aquests dos últims ja t’han passat molts pel davant i no els has vist ni el número que porten). Brasil, la gran decepció, segur? Jo no crec tant, perquè vistes les idees que té Dunga per enmanillar l’alegria típica brasilera, no és tant extrany que hagi acabat així. Seria bò, pel bé del futbol, que aquest paio anés a entrenar a un altre lloc (si es queda a casa, pot ser serà millor i tot). Veure jugadors creatius com el mateix Ronaldinho -que no està en el seu millor moment, ni de llarg-, agafats a un sistema defensiu és com posar gasosa a un vi de gran reserva. Patètic.
Per començar, aquí ho deixo; tornaré quasevol dia d’aquests i, us parlaré de moltes altres coses.
Fins aviat.
