Després de molt temps de pensar-ho, per fi he decidit tirar endavant el bloc. Extranyament, serà un bloc de futbol, que és la meva feina des de fa molts anys.

Us parlaré de tot allò que envolta i representa aquest maravellós (de vegades, no tant), món. De jugadors, entrenadors, directius, àrbitres, etc. De la quantitat de babaus que són uns grans “entesos”, però que, en realitat, no tenen ni la més remota idea.

Per començar, parlaré dels Jocs Olímpics, que van acabar diumenge passat. Argentina va ser justa campiona, amb un gran equip i, millors jugadors (Messi, Riquelme, “Kun” Agüero, Di Maria (quin descobriment), Monzón (a punt de fitxar pel Betis -Txiki, espavila, que com aquests dos últims ja t’han passat molts pel davant i no els has vist ni el número que porten). Brasil, la gran decepció, segur? Jo no crec tant, perquè vistes les idees que té Dunga per enmanillar l’alegria típica brasilera, no és tant extrany que hagi acabat així. Seria bò, pel bé del futbol, que aquest paio anés a entrenar a un altre lloc (si es queda a casa, pot ser serà millor i tot). Veure jugadors creatius com el mateix Ronaldinho -que no està en el seu millor moment, ni de llarg-, agafats a un sistema defensiu és com posar gasosa a un vi de gran reserva. Patètic.

Per començar, aquí ho deixo; tornaré quasevol dia d’aquests i, us parlaré de moltes altres coses.

Fins aviat.